Paradoxalment, entre l’alumnat s’atribueix valor negatiu al concepte “motivat” i entre el professorat s’atribueix valor negatiu al concepte “disruptiu” quan tots dos haurien de ser valorats positivament. L’alumnat que acostuma a rebre l’etiqueta de disruptiu s’identifica amb qui trenca el ritme de les dinàmiques dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Requereixen dosis complementàries de paciència per part de la resta de protagonistes a l’aula.
El sistema educatiu que valora les preguntes estimulants, les visions originals, posar en qüestió allò que s’accepta de manera rutinària… percep l’alumnat disruptiu com a repte, una oportunitat de repensar allò que es dona per conegut i acceptat.
Paulo Freire va dir: “Ensenyar no és transferir coneixement, sinó crear les possibilitats per a la seva producció o construcció”. Caldrà llavors anar més enllà de la simple transmissió d’informació, s’ha d’emfatitzar la importància de comprendre el context i les experiències de l’alumnat que trenca els esquemes prefixats.
Vaig acabar una intervenció en un congrés de docents demanant a les persones assistents que ho volguessin i ho poguessin fer d’aixecar-se si s’havien sentit identificats amb la descripció del perfil de conducta disruptiva. A poc a poc una immensa majoria es va posar dreta i espontàniament van fer una llarga, mútua i emotiva ovació per expressar-se així suport i reconeixement.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.