Els falciots, els visitants de primavera

L’augment progressiu de les temperatures i de les hores de llum ens indiquen l’arribada de la primavera. Però també a partir d’aquest moment i fins al setembre ens acompanyarà un so molt característic sobretot a primera i última hora del dia.

Els responsables d’aquests xiulets breus i aguts són els falciots negres (Apus apus). Els falciots estan completament adaptats a la vida aèria, a on passen la major part del temps, ja que s’alimenten, copulen i fins i tot dormen, únicament paren per nidificar.

Fàcilment podem observar grups de falciots volant a gran alçada que en un moment donat s’encaminen a gran velocitat cap a un edifici i tot d’una desapareixen, això és perquè utilitzen petits forats que hi ha a les edificacions per nidificar. No és difícil identificar els falciots, el seu cant ja ens avisa de la seva presència, però també ens podem fixar en la seva silueta corporal amb les ales llargues i corbades i una cua curta i en forma de forca.

Per identificar-lo correctament ens hem de fixar amb el color de la panxa, ja que el podem confondre amb el ballester (Apus melba), espècie que també trobem a Sant Cugat tot i que és menys abundant. Els falciots tenen la panxa de color negre, i en canvi els ballesters la tenen blanca amb un collar estret més fosc.   

Les espècies d'ocells que visiten Sant Cugat a la primavera

Dues espècies més ens acompanyaran els mateixos mesos que els falciots i els ballesters, i és que amb el bon temps també arriben les orenetes.

Caminant pel centre de Sant Cugat, pel carrer de Santiago Rusiñol o pel carrer Major, per anomenar-ne dos, només cal aixecar la vista i mirar l’espai que queda sota la teulada o al llindar de les finestres de les construccions més antigues.

M’encanta veure que els nius que durant l’hivern estan buits, ara ja tornen a estar ocupats per parelles d’orenetes cuablanca (Delichon urbicum) que van i vénen constantment per alimentar els seus pollets.

I és que les orenetes acostumen a ocupar el mateix niu any rere any, i per això és tant important no destruir-los, ja que a la pròxima primavera, quan arribin després del seu llarg viatge des d’Àfrica, només els hauran de reparar.

Les orenetes que veiem a Sant Cugat majoritàriament són les orenetes cuablanca, tot i que també hi ha l’oreneta vulgar (Hirundo rustica). Les dues espècies són de color negre amb lluentors blaves i amb la cua en forma de forca, tot i que l’oreneta vulgar té la forma més accentuada.

L’oreneta cuablanca presenta la gola de color blanc i l’oreneta vulgar de color vermell. Les orenetes, però, tenen un vol àgil i ràpid i amb el sol de cara és difícil observar aquestes diferències. El més senzill, és fixar-nos en el carpó, que és la zona que queda just abans de la cua a la part superior de l’ocell. L’oreneta cuablanca té el carpó de color blanc que com que destaca sobre el cos negre, ens permet diferenciar les dues espècies amb facilitat.  

S’ha observat, que a escala europea, hi ha un descens de les poblacions d’orenetes i de falciots

El principal motiu és que no troben espais adients per poder construir el seu niu. Sovint, el disseny de les noves construccions no compleixen les seves necessitats i en ocasions els nius són destruïts pel propietari de la casa on l’han instal·lat.

A més a més, sembla que a les zones urbanes les orenetes tenen dificultat per trobar el material de construcció del seu niu i també la font d’alimentació adient. Per aquest motiu, aquestes espècies estan protegides, així com els seus nius, ous i cries.

Gaudiu doncs dels seus cants i dels seus vols durant els mesos que vénen, ja que entre juliol i setembre, joves i adults emprendran el vol de tornada cap a l’Àfrica, on passaran tot l’hivern i no els tornarem a veure fins a la següent primavera, quan tornaran a Sant Cugat per reproduir-se.