Empatx de febles

Els paranys, reptes o directament amenaces a què ha de fer front la llengua catalana per sobreviure ben entrat el segle XXI són variats i diversos. I és molt probable que, en l’imaginari col·lectiu dels catalanoparlants, la pervivència dels pronoms febles ocupi un lloc capdavanter en la particular llista vermella dels trets propis més amenaçats de la llengua.

A tall d’exemple, és relativament senzill sentir el verb anar-se’n usat només amb la partícula reflexiva, sense el corresponent en/’n: demà ens* anem i no demà ens n’anem. Algú esgrimirà que aquest ús indegut acostuma a registrar-se sobretot entre nous parlants de la llengua. Però ¿com entomem, llavors, la lona publicitària gegantina que hi havia fa uns anys a l’exterior del Camp Nou amb el lema “Fes-te soci”? De què ens havíem de fer socis, de la Lliga contra el Càncer? Òbviament hi faltava el pronom en referit a del FC Barcelona: Fes-te’n soci.

Capficats i reivindicatius amb el català, sovint volem redreçar aquesta tendència a la baixa dels febles i és llavors quan, amb tota la bona intenció del món però mal criteri, algunes persones deixen anar febles a tort i a dret. Aquestes persones potser no saben que allò de com més sucre més dolç en matèria de llengua no sempre és una bona idea. Un cas molt perceptible d’aquesta tendència abusiva en l’ús dels febles és la combinació doble de pronoms els hi.

Col·loquialment és molt habitual trobar-nos-la malgrat que només tinguem un complement indirecte plural per substituir, la qual cosa ens hauria d’indicar que amb un pronom sol ja faríem. Per exemple, en la frase Ja els hi trucaré (als avis) el pronom hi no fa cap funció i en registres formals caldria eliminar-lo: Ja els trucaré (als avis). Un altre ús no admissible dels febles es produeix quan tenint un pronom relatiu volem reblar-lo amb un de feble, especialment si es tracta del relatiu de lloc on: La casa on hi vivia la Clara era molt gran. Aquesta duplicació pronominal no és recomanable perquè ambdós pronoms solapen les funcions: La casa on vivia la Clara era molt gran.

En resum, doneu corda als pronoms, i tant, però no cal que ens n’empatxem, perquè en llengua també regeix el principi d’economia de no malbaratar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.