Existeixen fures que són per a la caça i altres que s’han seleccionat perquè puguin estar dintre d’una llar i ser mascotes, per a això es van seleccionar races específiques que prèviament es van fer criar i educar perfectament.
Aquesta corrent va començar als Estats Units, també al Japó i a Nova Zelanda, on es van seleccionar fures que tenien un temperament molt tranquil i eren més amigables amb les persones.
Però, cal tenir molta cura amb les fures quan tenen por ja que la seva forma de defensar-se és mossegant.
Una de les formes d’adonar-vos quan una fura té por és quan eriça la cua i fa un so amenaçant que és semblant a l’esbufec d’un gat. Per la qual cosa s’aconsella no tocar-la i deixar-la tranquil·la fins que se li passi.
Una de les circumstàncies que produeix por a les fures és la fam i és una de les més importants a tenir en compte ja que si passen molta gana reaccionaran mossegant. Per això, en les fures l’alimentació és contínua, és a dir, l’ideal és que tingui sempre menjar en la safata.
Font: mascotator.com