Es pot estudiar l’amor?

La doctora Helen Fisher, biòloga i antropòloga, estava profundament compromesa amb l’estudi de l’amor en els humans. Va comprovar, a través de ressonàncies magnètiques i TAC, que l’ésser humà és addicte a l’amor. L’ésser humà genera, de manera natural i química, la droga més addictiva per a viure, que és la dopamina. Aquesta es produeix en una petita part del cervell i es crea en altes dosis quan estem enamorats.

Hi ha tres tipus d’amor. El primer és l’amor sexual, un tipus d’amor que sorgeix per l’instint animal, el més primari de l’ésser humà, que té com a única finalitat la reproducció.

El segon tipus és l’amor romàntic, aquell que neix amb l’anomenada “espurna”. Res més al nostre voltant no és visible per a nosaltres que l’altre; passem les 24 hores del dia pensant en aquesta persona, que es converteix en el centre del nostre univers.

El tercer és l’amor d’afecció (aferrament), que permet romandre amb aquesta persona “almenys fins que crieu el fill de tots dos”. Aquest tipus d’amor triga molt més a aparèixer de manera visible en les proves físiques. Pots enamorar-te, però no tenir aferrament immediat.

Finalment, parlem de l’amor a primera vista, aquell que sorgeix quan encaixa en el teu “mapa de l’amor”, un mapa que has creat amb el pas del temps, omplint-lo amb els teus desitjos i que està gravat al teu sistema cerebral.

Ens enamorem i desenamorem?

Sí, podem enamorar-nos i desenamorar-nos, de fet, està comprovat per estadístiques que un matrimoni en bon funcionament té una durada màxima de 4 anys.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.