Què és una ultracorrecció?

Una ultracorrecció (també anomenada “hipercorrecció”) és la creació d’una paraula o frase no adequada aplicant-hi criteris lingüístics inadequats. És a dir, és corregir per excés una forma lingüística que és adequada, tant en la llengua oral com en l’escrita.

Dit d’una altra manera, interpretem que aquesta forma no és adequada i la canviem per una altra que considerem que ho és més (o que “ens sona més catalana”), simplement per diferenciar-nos del castellà (perquè “sona com el castellà”). Quan hi ha dubtes, vacil·lacions o si no coneixem bé la gramàtica, correm el risc de caure en una ultracorrecció.

Com ja hem dit abans, les ultracorreccions afecten tant la llengua oral com l’escrita. Per exemple (amb asterisc les incorreccions), quan diem *camerí en lloc de camerino, *divà en comptes de divan o *unànim per unànime. També *les anàlisi i *entre parèntesi (amb el substantiu en singular, en lloc dels plurals correctíssims les anàlisis i entre parèntesis). I què en penseu d’aquells “experts” en *l’edat mitja que, en lloc d’època medieval, en diuen època *mitjaval? Tampoc es queden curts el famós *certificat metge (en boca del personal mèdic i dels pacients!) i la *jornada complerta (tan difícil és dir “jornada completa”?).

I és molt normal que dels nostres cursos de nivell intermedi els alumnes en diguin *nivell intermig, de la mateixa manera que confonen *intermig per intermedi els espectadors d’un concert, una òpera o una obra de teatre. En el mateix camp musical, els noms dels intervals musicals (quinta, sexta, sèptima i octava) són substituïts, respectivament, pels ordinals cinquena, sisena, setena i vuitena. Així doncs, és molt freqüent que el públic confongui el nom d’alguna de les simfonies més famoses: la cinquena de Mahler, la sisena i la setena de Beethoven o l’octava de Bruckner. Per evitar-ho, és tan fàcil com dir “la simfonia número 5, 6, 7 o 8”.

Compte, doncs, amb les ultracorreccions, que ens fan quedar molt malament. Abans de cometre una ultracorrecció, val més pecar per defecte que per excés. No fos cas que per voler arreglar una cosa n’espatllem dues.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.