Extremament culte

Van encarregar la presentació del ponent a la persona més experta de la sala, que a més, era la de més edat. Va arrencar les seves paraules amb la frase: “Ens parlarà un bon amic i us he de dir que és una persona extremament culta”. Em sembla una definició ideal, una molt bona declaració de principis, estic segur que la persona que havia de parlar després estaria molt agraïda d’aquesta frase inicial. Ens assegurava un cert principi d’autoritat intel·lectual i moral de la persona a escoltar.

Una persona culta, cultivada, mereix reconeixement per l’esforç que ha significat acumular educació, coneixements i cultura gràcies a haver desenvolupat les seves capacitats intel·lectuals. Com ho haurà fet? Amb la lectura, el treball i l’estudi. S’ha de tornar a donar prestigi social a aquella saviesa que es deriva d’un esforç continuat per a aquilatar, valorar, acrisolar el propi pensament, afinar el criteri propi. La persona que inverteix temps i esforç en tenir claus d’interpretació de les obres artístiques augmenta la capacitat del seu gaudi estètic i s’acompanya en la seva vida d’objectes i espais més agradables.

Durkheim va argumentar que la societat tendeix a tolerar certs tipus de comportaments desviats de la normalitat estadística o comportaments excèntrics en individus específics que ocupen rols socials particulars. El primer rol d’aquesta llista era justament l’arquetip del savi.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.