Em dic Manel Pérez, tinc 25 anys, visc amb els meus pares i el meu germà bessó. Vaig cada dia al centre ocupacional d'Aspasur de Catalònia on treballo i faig moltes activitats.
Al cap tinc moltes idees i m'imagino les obres d'art. Jo quan estic relaxat, penso, somio i dormo i quan em desperto és com si se m'haguessin quedat les imatges al cervell i llavors dibuixo i pinto el quadre i és quan em queda bé.
Aquest dibuix el vaig fer pensant en una família perfecta de lleons. Em diuen que sembla de la pel·lícula "El rei León", però seria una errada, perquè és una família que m'he inventat jo en un espai de la selva que crec que té aquests colors. Normalment m'agrada dibuixar més en blanc i negre perquè puc fer millor les ombres.
Tinc una llibreta de paper-cartolina, que els meus pares i germà em diuen quan veuen els dibuixos que es queden sense paraules. Allà hi dibuixo el que vull. Tinc temporades que no em ve de gust, però la meva monitora em va dir que no deixés mai de dibuixar i que la porti sempre a sobre per si em ve la inspiració. No l'ha vist gaire gent aquesta llibreta.
El meu somni és tenir una tauleta amb un llapis especial i aprendre a dibuixar amb un programa de disseny per no gastar paper, ni tinta, ni gomes.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.