El futur és nostre

Un altre aspecte que cal tenir en compte és l’ús i abús de la forma anar + infinitiu, per referirnos al futur més immediat

Una de les formes verbals més fàcils d’aprendre en català és el futur. A l’hora de conjugar un verb regular en futur, simplement hem d’afegir una desinència a l’infinitiu. Així, el futur del verb parlar es construeix amb l’infinitiu més la desinència de persona, que pot ser -é, -às,- à,- em, - eu, -an. D’aquesta manera direm parlaré, parlaràs, parlarà, parlarem, parlareu, parlaran.

És cert que en alguns casos no prenem la forma sencera de l’infinitiu i, per tant, hi ha alguna variació, com per exemple en el verb anar, que fa el futur amb la forma aniré; o el verb voler, que fa el futur amb la forma voldré.

I quan es fa servir aquest temps verbal? La resposta sembla òbvia: quan ens referim al futur i només al futur. Insistim en aquest detall perquè, sovint, cometem l’error de fer servir el temps verbal del futur per fer suposicions, tal com s’esdevé en castellà. No podem tampoc usar i abusar de l’anar+infinitiu per al futur immediat. Així, no direm “Què fa el teu germà? Estarà de viatge a hores d’ara, oi?”. La forma correcta és “Deu estar de viatge, a hores d’ara, oi?”, per indicar una hipòtesi, una suposició...

Vigileu que no se’ns hi pot colar cap preposició: és incorrecte “Deu d’estar de viatge, ara mateix”. Aquí també pequem d’apropiar-nos de castellanismes i d’anglicismes. No podem dir “Vaig a dir-te una cosa” o “Anem a saber el concursant nominat d’avui”. Hauríem de dir “Et diré una cosa” o “Sabrem el concursant nominat d’avui”. Només podem utilitzar aquesta estructura amb el verb anar seguit d’infinitiu si realment ens hem de desplaçar (anar) a algun lloc. És a dir, si per exemple diem “Vaig a comprar el pa” i això implica que realment anem a algun lloc, per exemple a la fleca (o al forn, a la pastisseria o fins i tot a la benzinera), llavors sí que és correcte.

Val a dir (i ara ve l’anotació de nivell avançat) que hi ha un cas en què s’accepta l’ús d’anar + infinitiu amb valor d’acció futura, i és quan el verb està en passat. Així, “T’anava a dir una cosa” és correcte, perquè té un sentit futur des d’un moment passat. Quin enrenou, oi? En tot cas, quan l’acció sigui imminent, trieu directament el futur.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem