L’ús del perquè / per què (I part)

Qüestionar-se les coses i tenir curiositat són elements inextricables de la condició humana, en especial dels bípedes en edat infantil, ja que amb els anys i les obligacions la capacitat de meravellar-se disminueix. En tot cas, si hi apropem el focus lingüístic, en aquesta tasca de qüestionar l’essència de les coses ens apareix una partícula que la facilita i molt: ens referim a l’interrogatiu per què, escrit separat i amb accent. I com que qui pregunta confia a obtenir resposta, consegüentment sorgeix l’element causal introductori de la rèplica: perquè. Aquest cop junt però també amb accent (de fet en català, vagi junt o separat, l’accent sempre l’hi hem de posar).

Un exemple per il·lustrar el que acabem de dir:

• Per què cal tancar finestres a l’estiu? (pregunta)
• Perquè entra la calor de fora i fa pujar la temperatura de l’interior. (resposta) 

Però una frase com "No sé per què cal tancar finestres a l’estiu" no deixa de ser també una pregunta que ens formulem a nosaltres mateixos. Per tant, també caldrà escriure-hi per què separat, com sempre que el puguem substituir per per quin motiu: No sé per quin motiu cal tancar finestres...

Per acabar-ho d’adobar, el perquè junt, a banda d’indicar causa, també funciona com a nexe que expressa finalitat i equival a per tal que: Ens han arribat els ordinadors perquè puguem teletreballar des de casa. Aquest cas costa de copsar i la tendència, errònia, és escriure’l separat. Potser ens ajudarà detectar que aquest ús exigeix que el verb posterior vagi en subjuntiu: puguem.

En el proper capítol parlarem de per a què i del per què relatiu. Ja veieu que és una família nombrosa, la dels perquès.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.