Indiferència i insatisfacció

Estadístiques de suïcidi en la franja de població més jove han de ser l’indicador d’alarma més urgent de resoldre com a evidència d’un mal funcionament social.

La indiferència, indolència, i desgana a la base d’un posat que amaga la mateixa personalitat per tal de sentir-te menys vulnerable. La pèrdua de l’expressivitat i de l’espontaneïtat respectuosa, de la ingenuïtat, de la il·lusió per aprendre i admirar-se construeixen una mancança que caldria mesurar per valorar les seves conseqüències.

Que els nostres nens, adolescents i joves tinguin les seves necessitats materials cobertes no vol dir que assoleixin nivells de satisfacció i felicitat mínims. Una actitud vital crítica i cínica davant la vida es correspon amb una acumulació de desencisos i frustracions, no a la fase de construir la identitat pròpia.

L’individu que posa per davant l’acumulació de riquesa material per davant de fer allò que el fa feliç, i que deixa al final de la seva escala de valors allò que és en essència, té altes probabilitats de sentir-se insatisfet. “I can’t get no… Satisfaction”. No és tenir, fer, ser. Donem-li una volta. Ser, en primer lloc, fer allò que et fa sentir bé, i aconseguir tenir allò que mereixes.

En l’entorn general de liquiditat extrema (Bauman), gris (Sloterdijk) d’apatia i desinterès caldrà respondre a l’”Orgull i prejudici” amb “Sentit i sensibilitat” (Austin).

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.