L’organització municipal a l’edat moderna

Cada 1 de gener es reunia el Consell General de la vila i terme, format pels caps de casa, sempre homes, amb expressa exclusió de dones, fins i tot d’aquelles fadrines o vídues majors d’edat que vivien soles. L’any 1638 es comptaren 97 assistents. L’anterior només foren 89 i el següent, 94. Tot depenia del fred de l’hivern i de les malalties. El lloc de trobada era l’església de Sant Pere d’Octavià i la finalitat escollir el Consell de Vila per a aquell any. L’acte va ser presidit per l’Il·lustre i Molt Reverent Senyor Fra Don Josep de Calders, monjo i paborde major del Monestir i, com a tal, senyor jurisdiccional del terme del Castell d’Octavià, a qui acompanyava el seu batlle. Per prendre nota dels acords hi havia dos notaris, un per part del Monestir i l’altre per la vila, escollit lliurement pel consell anterior.

El Consell de Vila

En teoria, tots els caps de casa eren candidats als càrrecs i oficis municipals. Cada nom s’anotava en un paperet i s’introduïa en un rodolí de fusta dins una urna. La mà innocent d’un infant extreia atzarosament els elegits de l’any. Hi havia algunes exclusions: per tornar a ser jurat calia deixar passar un any i no eren elegibles els deutors, els pledejants contra el Comú de la vila i els inhabilitats per via judicial. Després de la reforma del 1596, l’òrgan superior estava integrat per tres jurats, amb tractament d’honorables i privilegi de vestir gramalla.

El jurat primer o el cap havia de ser forçosament resident al nucli urbà i els altres dos en les masies del terme, sense importar la parròquia. El Consell el formaven els citats tres jurats i nou prohoms escollits per igual sistema. Amb el sorteig aleatori es volia evitar la formació de grups de pressió i també assolir una representació equitativa entre el centre i la part forana.

Talladors, oïdors i prohoms

Una vegada efectuada la preceptiva renovació de jurats i prohoms, es passava a l’adjudicació d’oficis municipals per semblant procediment. Alguns eren de sorteig directe: els talladors, els oïdors de comptes i els prohoms de tares. Els talladors eren quatre i s’encarregaven de distribuir les imposicions irregulars entre els veïns del terme, tenint en compte la seva riquesa. Dos d’ells eren de la vila i dos dels masos. Fins i tot es procurava que els de la vila, un fos del carrer de dalt i l’altre del carrer de baix. Els oïdors revisaven els comptes de l’exercici anterior. Els prohoms de tares efectuaven les avaluacions de danys comesos per tercers, si les parts no havien arribat a acords amistosos.

Pel que fa al clavari o tresorer del comú, primer s’escollia una terna, cal suposar per garantir que sabessin llegir i escriure, i en una segona ronda es treia el nom de l’electe. Finalment, el mostassaf, controlador dels pesos, mesures, qualitats i preus del mercat. També aquí s’extreia una primera terna a l’atzar, d’entre la qual el paborde major, com a propietari del mercat, triava aquell que li mereixia més confiança.

No tothom acceptava el càrrec i es posaven excuses: que si tenia una edat avançada i xacres que li impedirien complir, que si vivia a més d’una hora de camí del nucli, que si era analfabet. Per superar aquesta dificultat, en aquest any de 1638, es va proposar reduir el nombre d’elegibles de la totalitat de caps de casa del terme a una trentena, que prèviament complissin amb tots els requisits físics i mentals, de forma que no poguessin refusar en l’eventualitat de ser escollits. Així doncs, es formaren dues bosses, una amb una desena de noms del nucli urbà i l’altra amb una vintena de les anomenades cases foranes.

El procediment s’emprà per primera vegada el 1639 i aquesta ocasió l’encarregat de fer la selecció fou el mateix consell. A partir d’aquella data s’establiren sis d’habilitadors, naturalment triats per sorteig, que sense formar part del consell, tenien la tasca específica d’elaborar les llistes d’elegibles. Semblantment s’acorda augmentar el període inhàbil per poder tornar a accedir al càrrec de jurat primer, passant d’un any a tres. Res a veure amb el present.