La ceba, una farmaciola a la taula

Des de l’edat mitjana la taula dels Països Catalans ja coneix la ceba, aquest bulb que és una veritable farmaciola beneficiosa per a l’organisme i els fogons.

Als llibres de cuina més antics com ara el Sant Soví, publicat l’any 1324, la ceba apareix com un dels ingredients més freqüents. La trobem en la calçotada (ceballot), escalivada acompanyant carns i anxoves, crua en amanides, a les cassoles, les sopes, els platillos, en salses i guarnicions....

L’origen de la ceba sembla que va ser a l’Àsia, on ja es cultivava fa uns 5.000 anys. La ceba és baixa en sodi, sense greix i ens aporta vitamina C, calci, ferro, àcid fòlic i proteïnes d’alta qualitat.

Gràcies a la quercetina, la ceba és un poderós antioxidant, beneficiosa pel cor o l’arteriosclerosi, és anticancerosa, preveu l’osteoporosi, és diürètica, bactericida i ajuda a combatre el restrenyiment...

Les cebes tendres són ideals per amanir i les seques, òptimes per cuinar, però el cistell és variat: ceba gallega, és una ceba xata. Ceba morada, no és tan dolça. Ceba tendra, les bavoses (blanques) i les de Figueres (rosades) són les més preuades. Escalunya, petita i bastant gustosa, per elaborar salses. Ceba rossa, per fondejar i confitar. Ceba blanca, habitual per guisar. Ceba de Figueres, és melosa i dolcenca. Cebes de platillo, ideals per fer conserves. Ceba de calçot.