Les depressions dels fills

En el cas dels nois la proporció de símptomes de depressió és del 10%. Així ho demostra una investigació liderada per la Universitat de Liverpool i el ULC Institute of Educations del Regne Unit.

Una altra investigació del UCL, publicada a The Lancet Psychiatry, conclou que els antecedents psicològics dels dos progenitors, pare i mare, són un factor de risc i apunta que cal treballar de forma precoç amb el quadre familiar.

Amalia Gordóvil, doctora en Psicologia Clínica i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, recomana que els pares que tinguin depressió es posin en mans de professionals, i que també es faci un seguiment dels fills: “La forma com els fills es relacionen amb el món ve determinada en bona mesura pel que veuen a casa. Un pare i una mare transmeten milers de missatges als fills, no només amb el que diuen, sinó també per com afronten les demandes del dia a dia i en la manera d’estimar-se a un mateix i els altres”.

És a partir dels 13 anys, coincidint amb l’inici de l’adolescència, quan es manifesten els primers símptomes depressius.

La inestabilitat emocional és una característica de l’adolescència i sol revertir quan la persona madura i adquireix mecanismes d’afrontament òptims. Així i tot, Gordóvil recomana estar atents a l’evolució de cada fill, sobretot si es donen factors de risc, com viure una experiència estressant o tenir a familiars propers amb trastorns

L’estudi també assenyala que la majoria dels pares no són conscients de la gravetat de la situació. El distanciament amb els amics, la tristesa, els canvis en l’estat d’ànim, la irritabilitat o les alteracions en els hàbits de la son o de l’alimentació poden posar als pares en alerta.

També cal parlar amb els fills i manifestar-los disponibilitat per si volen demanar ajuda.