Hi ha 30.000 espècies d’orquídies i 60.000 híbrids. A la península Ibèrica trobem en vivers o floristeries unes poques varietats:
• Brassia: formada per una base de pseudobulbs a partir dels quals neixen les fulles i les vares florals.
• Cambria: no aguanta espais amb poc oxigen, sol directe i corrents d’aire.
• Cattleya: és una planta epífita (viu en branques i en roques.) Creix bé en interiors amb molta llum. Aguanta 12º de mínima i 30º de màxima. Necessita bon drenatge.
• Cymbidium: és epífita però també pot conrear-se en terra. Es desenvolupa a partir de pseudobulbs. Floreix una sola vegada a l’any.
• Dendrobium: viu en troncs i branques. Té unes tiges a partir de rizomes i fulles molt carnoses. No necessita cures especials.
• Epidendrum: es reprodueix mitjançant la divisió de planta. Té flors petites i és fàcil de cuidar. Algunes varietats estan perfumades.
• Miltonia: necessita temperatures tropicals i humitat elevada. Té colors bonics i una olor suau.
• Oncidium: té branques florals amb moltes ramificacions i flors petites. Només necessita llum directa sense excessos, temperatura moderada i una mica d’humitat.
• Phalaenopsis: és epífita. Es ven en recipients transparents.
• Paphiopedilum: cada tija floral produeix una única flor. No necessita cures especials.
• Vanda: és una epífita. Els botons florals neixen des de la tija. Algunes flors estan perfumades.
• Zygopetalum: les flors desprenen un perfum molt suau i combinen colors morat, blanc, rosat i violeta.