Líquens: els més desconeguts

Aquests organismes són cosmopolites, ja que els trobem arreu del món, si bé en algunes zones s’hi troben espècies pròpies. A tot el planeta, s’estima que existeixen unes 20.000 espècies de líquens, a Catalunya unes 2.000 i en una ciutat com Sant Cugat en podem arribar a trobar més de 100 espècies.

En realitat, és un organisme format per una simbiosi entre una alga o un cianobacteri (fotobiont) i un fong (micobiont). L’alga duu a terme la fotosíntesi i així es fixen els elements atmosfèrics i es transformen en matèria orgànica. El fong dóna protecció a l’estructura, i el resultat final és un organisme que pot presentar gran diversitat de colors (groc, vermell, verd, gris, taronja, etc.) i que pot també tenir gran diversitat de formes.

Diferenciem entre els líquens foliacis (que tenen l’aspecte d’una fulla aplanada sobre el substrat), els fruticulosos (que tenen l’aspecte de barbes i que pengen dels arbres dels boscos ben conservats, com és el cas de les conegudes “barbes de caputxí”) i els crustacis (que són aquells que viuen adherits al substrat com una crosta i no se’n poden separar).

Es poden reproduir per propàguls, és a dir, per parts de l’organisme que s’allibera (com si fos un esqueix) o bé per unes estructures reproductives que molt freqüentment tenen forma aplanada (els apotecis). Els trobem vivint en una gran diversitat de substrats: plantes i arbres (líquens epífits), roques (líquens saxícoles), terra i sòl (líquens terrícoles) i, fins i tot, en construccions humanes, ferro, teixits, etc.

Tenen una gran capacitat d’adaptació al medi, si bé sempre presenten un creixement extremadament lent, que oscil·la entre els 0,5 i els 2 mm de radi per any. Les taxes de creixement dels líquens es van poder establir gràcies als cementiris. Allà, cada làpida té inscrita la data en què es va dipositar i tenia associats uns líquens: així es pot correlacionar la mida de l’organisme amb el temps. 

Els líquens com a bioindicadors

Com que no tenen cap estructura protectora que els protegeixi, com la cel·lulosa o la lignina dels vegetals, els líquens queden directament exposats a l’atmosfera i als seus contaminants. A més, fixen elements químics de l’aire (com el carboni i el nitrogen) que no poden obtenir de cap altra manera perquè no tenen arrels, i per tant són especialment permeables als contaminants. A banda, els líquens són bioacumuladors: no tenen cap sistema d’eliminació dels contaminants (com és el cas del nostre ronyó) i els acumulen al seu cos o tal·lus fins al punt que els pot arribar a causar la mort.

Així, en les zones més contaminades com el centre de les ciutats o bé zones industrials, la presència i diversitat liquèniques disminueixen molt, fins al punt que hi ha zones que són descrites com a deserts liquènics. És a dir, que l’elevat índex de contaminació no permet que hi visquin els líquens. Trobem líquens més tolerants amb la contaminació i també espècies que són pròpies d’ambients ben conservats i no contaminats. Així, segons la quantitat i les espècies de líquens que trobem, podem conèixer la riquesa de l’aire i, per tant, la contaminació de l’indret.

Els líquens en la història de la humanitat

Al llarg dels segles, les diverses cultures han utilitzat per diverses finalitats les diverses espècies de líquens: com a aliment, per fer infusions, en ritus funeraris de l’antic Egipte, com a ornament, en medecina natural, per a obtenir tintures, etc. A més, hi ha dues espècies de líquens, Evernia prunastri i Pseudoevernia furfuracea, de les quals se n’extreuen els fixadors dels perfums de més qualitat del món, perquè si bé és important que un perfum faci bona olor, encara ho és més que aquesta es quedi fixada durant força temps.

Els líquens a Sant Cugat

Al llarg i ample de Sant Cugat, és molt senzill observar desenes d’espècies de líquens, algunes més conspícues i d’altres més discretes. Sempre que no s’hagi netejat expressament les parets o les estructures on els busquem, en trobarem a les teules de les cases, als balcons i als terrats, a les parets exteriors del Monestir, als murs propers, als parcs de la ciutat, als arbres del voltant del Pi d’en Xandri i a les cases més velles del poble. Això sí, com més ens allunyem del centre, més en trobarem, per efecte de la contaminació que hem vist anteriorment.