Els mesos de l’any

Inicialment el nostre calendari era un calendari lunar, tenia 304 dies dividits en 10 mesos i començava al març: martius, aprilis, maius, iunius, quinctilis, sextilis, september, october, nouember i december. Què ha passat amb Quinctilis i Sextilis? Anem a pams!

Al segle II aC es va decidir afegir dos mesos a continuació del december (ianuarius i februarius), l’any va passar a tenir 354 dies i començava al gener. L’emperador Juli César va introduir el calendari solar de 365 dies i l’any 44 aC, quan va ser assassinat, quinctilis va passar a anomenar-se Julius. Una mica més endavant, el 23 aC, sextilis també va canviar de nom en honor a César August: augustus.

El nom del mes de gener deriva del llatí jenuariu i és el mes de Janus, déu que regia el pas del temps. Febrer, de februa, era una festa de purificació celebrada aquest mes. Març ve del llatí martiu i estava consagrat a Mart, déu de la guerra. El nom de l’abril alguns autors consideren que deriva del verb aperire (obrir) i fa referència a l’esclat de les flors a la primavera, però d’altres consideren que deriva de l’etrusc Apru (Afrodita), deessa de l’amor. El maig deriva de Maju, per la deessa Maia, protectora de la fecunditat. El mes de juny ve del llatí Juniu, dedicat a Juno, protectora de la dona i de la vida conjugal. El juliol i l’agost ja els tenim clars, i a partir d’aquí ve la matemàtica: September es deia així perquè inicialment era el setè mes, october era el núm. 8 (otto, en italià), nouember era el 9 i december era el desè. I és que qui dia passa, any empeny!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.