El narcisista i el Déu Grec

Aquest article parla d’aquelles situacions de l’àmbit laboral on ens trobem amb aquell treballador que sempre es victimitza amb bufades i comentaris de saturació laboral, com si tota la responsabilitat de l’empresa recaigués sobre ell.
Què seria aquesta empresa sense aquesta persona? Només ell ho sap.

Però, encara que li pugen de categoria, segons la seva percepció, continua assumint terribles responsabilitats.

Això fa que, tot i omplir-li l’ego de satisfacció, no deixi de comunicar als altres que mai no rep prou per al pes de la càrrega que porta. Què seria l’empresa sense aquest Déu grec ple de perfecció?

No obstant això, en el seu entorn social, se n’enorgulleix del càrrec que ha aconseguit amb tant esforç i intel·ligència. La seva estratègia, cal dir-ho, no li manca per aconseguir allò que vol. Va teixint lentament la seva teranyina i hi enganxa tots aquells que necessita per aconseguir el seu propòsit. I quan finalment arriba al seu èxit, abandona els altres al buit, sense responsabilitats ni pena, perquè l’èxit és només seu.

En conclusió, podem afirmar i assegurar, per concloure aquest article que estàs llegint atentament, que el narcisista és aquell Déu grec que es contempla davant del mirall, admirant la seva font incansable de perfecció: el seu propi ego. Què seria de l’empresa sense el narcisista?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.