Per això, és normal, que a mesura que la societat va canviant també ho facin les joguines. Ara és una cosa quotidiana, que tant els pares com les mares col·laborin en les cures dels nens.
Per això no ens ha de resultar rar, que els nens també vulguin jugar amb nines.
És important que els ninos siguin un reflex fidel de la realitat. Però encara són molts els que personifiquen a adults amb uns cossos irreals, presentant uns models de “com ha de ser l’aparença física ideal” que seran inabastables per a la majoria.
Per una banda, els nens i nenes comencen a prendre consciència del seu atractiu físic al voltant dels 8 anys, i ja senten la pressió social que el seu cos tingui un determinat aspecte.
Hi ha nens que intenten aconseguir aquests cossos “ideals” a través de mesures extremes com massa exercici físic, dietes...
Per altra banda, és positiu que tots els nens es vegin representats en els ninos amb què juguen: de diferents races, amb discapacitat o sense i amb tot tipus de característiques corporals o físiques.
Per això, molts pares i mares fa temps que reivindiquen ninos amb models corporals que s’ajustin a la realitat en els que es puguin sentir identificats tots els nens.
FONT: www.cometelasopa.com