Quan cal que els nens comencin amb l’esport

Entre els 5 i els 8 anys:

En aquesta primera etapa l’exercici ha de ser vist com un joc.

La psicomotricitat és primordial. Es tracta d’intentar no focalitzar-se en un sol esport.

No hi ha tècnica ni tecnificació, sinó que el que es vol és que aprenguin a moure’s amb certa facilitat, que facin servir tot el seu cos: tant les extremitats inferiors com les superiors. D’aquesta manera, ells poden anar coneixent i valorant quines són les disciplines que més els agraden i que se’ls donen millor. A més, guanyen en seguretat i milloren el seu desenvolupament.

La dansa, la gimnàstica o les activitats de poliesportiu, en les que s’inicien en la pràctica d’esports d’equip (bàsquet, futbol, handbol...) són les activitats més recomanables.
 

Entre els 9 i els 12 anys:

En aquesta etapa els esports necessiten d’una major maduresa física i mental. Els esports d’equip en què hi ha regles i en què la competició comença a treure el cap solen ser els reis.

L’organisme està molt més evolucionat i permet que els esports siguin més exigents en tècnica, concentració i durada. La força i la resistència ajuden al desenvolupament físic del nen.
 

A partir dels 12 anys:

El perfeccionament de les disciplines apreses i l’entrada a la competició de ple van de la mà.