Reflexió metafòrica

Educar és com cuidar un jardí. La feina d’ensenyar requereix paciència, dedicació extrema pels detalls de les necessitats de cada planta del teu jardí

Educar és com cuidar un jardí. La feina d’ensenyar requereix paciència, dedicació extrema pels detalls de les necessitats de cada planta del teu jardí. Qui es dedica a la jardineria, no es limita a plantar llavors en un terreny indiferent. Amb l’expertesa dels anys, sap que cada llavor porta en si el potencial d’un món nou, però que, per florir, necessita més que terra i aigua. Cuida les plantes amb l’atenció que mereixen, les rega acuradament i les protegeix de les plagues que amenacen la seva existència. Docents amb mirada atenta i somriure còmplice, no només transmeten coneixements, sinó que creen un espai on la curiositat pot brotar.

En aquesta aula-jardí, cada alumne és una planta única, amb el seu propi ritme de creixement. Hi ha moments de floració, on les idees esclaten, i moments de sequera, on la inspiració sembla amagar-se darrere. L’aprenentatge és un viatge que no es pot forçar. Docents s’ocupen de crear un ambient on la diversitat floreix, on les veus i els talents de cada alumne són valorats i celebrats.

Així, jardineres i docents comparteixen una missió: fer créixer, fer florir, i, sobretot, fer que cada ésser que passa per les seves mans pugui fer del món un lloc millor. Richard Sennett va escriure l’any 2010 un llibre titulat “L’artesà”. Deia: “Mostrar, no explicar, és el que es fa als tallers quan el mestre demostra el procediment adequat mitjançant l’acció: la seva exposició es converteix en guia.”

En el silenci de l’aula, on les paraules sovint s’esvaeixen, es revela la força del gest. No és l’explicació verbal la que guia, sinó l’exemple viu dels docents, que amb cada moviment, amb cada acció, ensenyen a fer i a ser. El saber es transmet a través de l’experiència, i és en aquest espai de creació on aprenem a veure, a viure i a sentir. Com un mapa que ens orienta, una brúixola que condueix a descobrir el món amb les pròpies reflexions i rutines de pensament. I així, el coneixement esdevé un camí compartit, on l’alumnat troba el seu propi rumb, guiats per la mà de qui ensenya, amb paciència i dedicació, obrint les portes del saber.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem