La salut mental. Ansietat puntual (III)

Si el nen confia i després té una bona experiència, haurà avançat en el seu creixement personal sabent que a l’ansietat no se l’ha de deixar quedar molta estona

Què em provoca l’ansietat puntualment? L’ansietat és el nom que l’hem posat a una sensació incòmoda del nostre cos quan es troba dins de situacions que abans no ens preocupaven, però que en un moment donat, comencem a veure-les des d’una altra perspectiva. No és potestat única dels adults.

També pot ser que un nen s’exposi per primera vegada a una situació que li pot fer por. És probable que si és molt sensible, la pròxima vegada que s’hagi de sotmetre a una situació similar en la qual ell pot recordar el perill que va sentir la primera vegada, li agafi una mena d’ansietat i et digui que no vol anar al lloc on ell creu que viurà alguna cosa semblant a allò que va passar aquell dia en qüestió.

Si es veu en l’obligació d’anar, li agafarà un malestar corporal i mental. L’he de deixar o l’he d’obligar a anar? Cap psicòleg té la resposta correcta. Però si entenem que hem d’ajudar els nens a enfrontar la vida, el millor serà que de manera dolça i amb acompanyament, els indiquem que aniran amb els pares, que no s’assembla a l’anterior, que són coses diferents i que els adults estaran al costat per fer-li front.

Si el nen confia i després té una bona experiència, haurà avançat en el seu creixement personal, sabent que a l’ansietat no se l’ha de deixar quedar molta estona. L’ansietat és un estat d’alerta del cos i la ment per intentar protegir-te.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem