La salut mental, ansietat puntual

L’estat d’ansietat puntual (angoixa) no ens ha de fer perdre la son. L’ésser humà viu en un entorn social ple de normes, obligacions, impostos, fills, pares grans o malalts que depenen de nosaltres, relacions amoroses que s’han de treballar, amistats que s’han de mantenir, estudis, feines per poder mantenir-nos, aguantar als nostres caps, fer bé la nostra tasca... etc. Si afegim a aquest context que ens agrada el perfeccionisme, augmentem la nostra càrrega socioemocional.

El normal és que de tant en tant tinguem cert grau d’ansietat perquè com que la nostra ment és quadriculada, no ens dona cap descans. A ningú ens va bé allò de meditar... (no tinc temps, penso en mil coses i no em concentro, etc.). I com que no fem el “reset” de la meditació, anem acumulant “porqueria” al “BackOffice”. I un dia com qualsevol altre, la ment diu: ja n’hi ha prou. Si tu no pares, paro jo. S’envien missatges neuronals al cervell perquè et baixin les defenses o augmentin algunes hormones i perquè et manquin d’altres. Un joc físic i cerebral que fa que finalment, els sembli que et falti aire i el teu cos se senti esgotat, o qualsevol altra somatització que ens pot paralitzar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.