Aquest tipus de depressió és més complexa de tractar perquè no té, en si mateixa, una causa que podem entendre, veure, controlar i poder acceptar i pair amb teràpia. És una conseqüència més física que ve perquè el nostre cervell deixa de produir una sèrie d’hormones, proteïnes i més elements que necessitem per portar una vida sana. Es diu que hi ha una part genètica, i, normalment, ve associada amb altres patologies. Aquestes són les que s’han de tractar, veritablement, amb ajuda de medicació a més d’una teràpia. No obstant això, les teràpies són més complicades perquè el mateix malalt no sap què li passa i serà el terapeuta i el psiquiatre els que, conjuntament, tractin al malalt.
La pregunta que ens fem és, es poden curar per si sols? És molt difícil de preveure. Les pastilles ajudaran al fet que el cervell pugui recompondre el que li manca i potser acabarà tornant a produir-ho sol, però amb una supervisió per part d’un terapeuta que s’haurà de fer durant tota la vida.
Com ho podem detectar? Hi ha gent que té tendència a ser depressius. Tots tenim un familiar, amic o conegut amb aquesta situació (i com diu La Vecina Rubia, “i si no el tens, és que ets tu”). Segurament els seus avis o algun familiar ho ha patit i a ell no li ve de nou.
L’important és estar atent si durant la nostra vida tenim menys moments de felicitat i molts més de sensació d’enfonsament.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.