La salut mental: Què és l’agorafòbia?

Aquesta fòbia sovint està associada a un trastorn depressiu. A vegades, la persona pot experimentar-la sense ser conscient que té una depressió. Però si gratem una mica, veurem que es tracta d’una depressió no tractada, en què el cos ha demanat ajuda moltes vegades i no l’hem escoltat.

Quan un nen petit se sent ignorat, què fa? Pot tenir comportaments histriònics, fer una “pataleta”, trencar alguna cosa o posar-se trist en un racó. Fa el que sigui perquè l’escoltem i el veiem, oi? Doncs la nostra ànima (sí, tenim ànima) també fa una “pataleta”. Li diu al nostre cos que els pensaments ens han portat al límit i que cal actuar. Però com que ja ha anat enviant missatges —problemes físics, atacs de pànic, angoixa mental...— i no li hem fet cas, ara ha de prendre mesures més dràstiques.

És com si ens digués: “No t’has ocupat de mi, així que ara no et deixaré sortir de casa. Cada vegada que intentis apropar-te a la porta, et faré sentir malament. A veure si així m’escoltes.” I tu, sense saber ben bé per què, comences a creure que sortir et matarà, que l’aire lliure serà la teva perdició, que et petarà el cor, que els pulmons se’t tancaran. Et fa por caminar pel carrer, i només de pensar en agafar un autobús, t’envaeix la taquicàrdia.

L’agorafòbia és un trastorn molt radical, però tenir una depressió i no fer-ne cas encara és més cruel. És un crit d’auxili de tu, per a tu.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.