Seguim parlant de la depressió exògena, aquella que prové de tot el que és extern i ens envolta. Es tracta de les situacions angoixants que s’allarguen en el temps, d’allò que succeeix a les nostres vides i que no depèn completament de “qui som”. Tanmateix, cal tenir clar que és essencial controlar “el que fem” per evitar aquestes situacions o, si més no, mantenir-les sota control.
Fins i tot una persona que aparentment ho té tot pot arribar a patir una depressió. Són molts els famosos que han caigut en aquest pou malgrat tenir cobertes necessitats que, per a altres, serien somnis. Per què passa això? Perquè, contràriament al que sovint se’ns ha ensenyat, les coses materials no són determinants per a la felicitat. Amb el que és essencial per viure i una mica més, podem ser molt feliços. Inclús més que un milionari que no té amics autèntics.
Aquelles persones que acumulen moltes possessions materials o reben una estimació superficial per la seva fama, quan deixen de tenir un objectiu que les manté ocupades i envoltades d’“afecte” no sincer, sovint cauen en una depressió. Arriben tan amunt que ja no troben cap meta assolible a la vida. I quan un ésser humà perd els seus objectius vitals, queda, emocionalment, mort.
Quan l’ànima s’apaga, el cervell deixa de generar les substàncies necessàries per al benestar i comença un cercle viciós complex de trencar.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.