Ja tenim clar que la depressió causada per elements externs es coneix com a depressió exògena, que en un 90% de les vegades pot aparèixer a conseqüència de no tenir objectius vitals bàsics (o responsabilitats vers una altra persona indefensa que depengui de nosaltres, com un animal de companyia) i d’altres objectius vitals que ens portin a voler millorar en qualsevol àmbit incloent un hobby que ens agradi com un esport, escacs, cantar en una coral... (tots sabem que la música et canvia l’estat d’ànim). El 10% restant pot derivar de no tenir un sou estable o tenir algun problema greu de salut, entre altres coses externes que no podem controlar però sí demanar ajuda i treballar-les.
Molts malalts poden adreçar-se a associacions on obtindran ajuda psicològica de manera gratuïta. A més, poden trobar grups de gent que està passant pel mateix i ajudaran molt. Quan la malaltia passa o millora, el quadre depressiu també.
Afegim en aquest grup als familiars de malalts que pateixen en primera persona el dolor del mateix malalt o la mort d’un familiar per la qual no estem preparats, com per exemple, la pèrdua d’un fill o la parella. La societat no ens prepara per a la mort i molt menys si considerem que “no toca”.
Si el problema és econòmic, la mateixa necessitat de cercar una feina ens mantindrà en una posició d’alerta que impedirà que caiguem en un pou massa profund.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.