El 13 de gener va ser el dia mundial de la lluita contra la depressió. És important que almenys durant un dia, la humanitat estigui conscienciada d’una malaltia que cada vegada ens afecta més sense fer diferències entre edats ni entorns socials.
Una patologia liderada per la ment i els pensaments que ens pot portar a un pou de fang sense permetre’ns veure una sortida. El primer que volem transmetre és que ens podem curar. Per fer una comparació que tothom entengui, seria com tenir un càncer a la ment.
Hi ha tractament, hi ha cura i hi ha remissió total, depenent del tipus de càncer i de com ens ocupem d’ell, posant-nos en tractament com més aviat millor per no arribar a una fase III o IV. Amb la depressió, igual que amb un càncer, si arribem massa tard o no fem tractament, les coses difícilment milloraran soles. (En el cas del càncer, serà del tot improbable). Per segons quins tipus de depressió, com l’exògena, pot ser que un canvi d’ambient, de feina o de parella ens ajudi a sortir-ne de manera espontània, cosa que no passa amb la malaltia esmentada.
Deixant aquesta petita diferència, hem de conscienciar-nos que, a vegades, un càncer controlat, amb una extirpació de tumor i un tractament adequat, pot ser millor que algunes depressions endògenes o genètiques, ja que no hi ha per part de la seguretat social la mateixa consideració per a una malaltia física que per a una de mental.
El dia que l’Estat entengui que una depressió pot ser més complicada que moltes altres malalties visibles, les coses canviaran molt
El dia que l’Estat entengui que una depressió pot ser més complicada que moltes altres malalties visibles, les coses canviaran molt. La manca de professionals i l’encariment dels tractaments privats, així com el desenteniment del sistema públic envers les malalties “silencioses”, fa que sigui una situació molt greu i totalment desatesa. No critiquem la salut pública, ni de bon tros, perquè hi ha àmbits en què fa una gran feina, però, en d’altres, arrossega un desconeixement social generalitzat. Per tant, és normal que no es posi el focus en la gran quantitat de persones amb malalties mentals que necessiten atenció.
Segurament, els recursos destinats a aquesta causa són mínims. És per això que moltes mútues privades ofereixen aquest servei i, encara que suposi un cost per a la família, la realitat és que, si multipliquem una teràpia de noranta euros per cinquanta-dues setmanes, surt a compte. Mentre esperem que els governs entenguin que amb deu minuts de visita amb el psiquiatre no n’hi ha prou per tractar un “càncer de la ment”, ens haurem de buscar la vida. Si no tens mútua, i has de fer aquesta inversió, no t’ho pensis ni cinc segons. La teva salut no està en venda.
Tant de bo aquest missatge arribi a qui cal i que la salut mental esdevingui una prioritat. Com creiem que va dir el gran S. Freud: “Tu estàs bé perquè encara no li hem posat nom al teu problema.”
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.